Guerrilla Open Acces Manifesto La informació és poder. Però com tots els poders, hi ha quivolen quedar-se’l per a ells. Tot el patrimoni científic icultural del món, publicat al llarg dels segles en llibres iperiòdics, segueix sent digitalitzat i guardat per un grapat decorporacions privades. Voleu llegir les publicacions sobre elsdescobriments més famosos de la ciència? Llavors haureu de pagargrans quantitats a editorials com Reed Elsevier. Hi ha qui lluita per canviar això. El Moviment per l’AccésLliure ha lluitat coratjosament perquè els científics noapliquin drets d’autor i, en canvi, publiquin els seus treballsa Internet sota condicions que permetin accedir-hi a tothom.Però fins i tot en el millor dels casos, la seva tasca nomésafectarà a coses que es publiquin en el futur. La resta, tot elque s’hagi publicat fins ara, ho haurem perdut. Aquest és un preu massa alt per pagar-lo. Obligar els acadèmicsa pagar diners per a llegir la feina dels seus col·legues?Digitalitzar llibreries senceres però permetent que només lespuguin llegir els treballadors de Google? Abastir d’articlescientífics les elits acadèmiques del primer món però privar-hil’accés als infants del sud? És indignant i inacceptable. “Hi estic d’acord”, diran molts, “però què hi podem fer? Lescompanyies posseeixen els drets d’autor, guanyen molts diners al’hora de cobrar per l’accés i tot és perfectament legal - nopodem fer res per detenir-les”. Però sí que hi ha quelcom quepodem fer, quelcom que ja s’està fent: podem contraatacar. Tots aquells amb accés a aquests recursos - estudiants,bibliotecaris, científics - teniu un privilegi. Podeu nodrir-vosd’aquest banquet de coneixements mentre la resta del món n’ésprivat. Teniu el deure de compartir-ho amb el món. Heu decompartir claus d’accés amb companys i emplenar sol·licituds dedescàrrega per als amics. Mentrestant, aquells que han estat exclosos no romanen quiets.Estan trescant pels forats i saltant les tanques, alliberant lainformació retinguda per les editorials i compartint-la amb elsamics. Però tota aquesta acció té lloc dins l’obscuritat, amagada sotaterra. És anomenada robatori o pirateria, com si compartir lariquesa del coneixement fora l’equivalent moral de saquejar unvaixell i matar la seva tripulació. Però compartir no és immoral- ans al contrari, és un imperatiu moral. Només aquells encegatsper la cobdícia no permetrien fer una còpia a un amic. Les grans corporacions, per descomptat, estan encegades per lacobdícia. Les lleis sota les quals ells operen ho requereixen -els seus accionistes es rebel·larien si fora menys que això. Iels polítics que han comprat els donen suport, fent lleis queels donen el poder exclusiu per decidir qui pot fer còpies. No hi ha justícia en fer cas a lleis que no són justes. És elmoment d’entrar dins la llum i, dins l’enorme tradició de ladesobediència civil, de declarar la nostra oposició a aquestrobatori privat de cultura pública. Nosaltres necessitem obtenir informació,independentment d’onestigui emmagatzemada, fer les nostres còpies i compartir-lesamb el món. Nosaltres necessitem obtenir material que estiguifora del copyright i afegir-lo a l’arxiu. Nosaltres necessitemcomprar bases de dades secretes i posar-les a la Web. Nosaltresnecessitem baixar revistes científiques i pujar-les a xarxesd’intercanvi d’arxius. Nosaltres hem de lluitar a favor delMoviment per l’Accés Lliure. Amb suficients persones com nosaltres arreu del món, no nomésenviarem un ferm missatge contra la privatització del saber -sinó que la convertirem en cosa del passat. T’hi apuntes? Aaron Swartz Juliol 2008, Eremo, Itàlia