2008-Guerilla-Open-Access-M.../manifesto-ca.txt

71 lines
3.7 KiB
Plaintext
Raw Normal View History

2013-12-16 21:00:47 -05:00
Guerrilla Open Acces Manifesto
La informació és poder. Però com tots els poders, hi ha quivolen quedar-sel per
a ells. Tot el patrimoni científic icultural del món, publicat al llarg dels
segles en llibres iperiòdics, segueix sent digitalitzat i guardat per un grapat
decorporacions privades. Voleu llegir les publicacions sobre elsdescobriments
més famosos de la ciència? Llavors haureu de pagargrans quantitats a editorials
com Reed Elsevier.
Hi ha qui lluita per canviar això. El Moviment per lAccésLliure ha lluitat
coratjosament perquè els científics noapliquin drets dautor i, en canvi,
publiquin els seus treballsa Internet sota condicions que permetin accedir-hi a
tothom.Però fins i tot en el millor dels casos, la seva tasca nomésafectarà a
coses que es publiquin en el futur. La resta, tot elque shagi publicat fins
ara, ho haurem perdut.
Aquest és un preu massa alt per pagar-lo. Obligar els acadèmicsa pagar diners
per a llegir la feina dels seus col·legues?Digitalitzar llibreries senceres però
permetent que només lespuguin llegir els treballadors de Google? Abastir
darticlescientífics les elits acadèmiques del primer món però privar-hilaccés
als infants del sud? És indignant i inacceptable.
“Hi estic dacord”, diran molts, “però què hi podem fer? Lescompanyies
posseeixen els drets dautor, guanyen molts diners alhora de cobrar per laccés
i tot és perfectament legal - nopodem fer res per detenir-les”. Però sí que hi
ha quelcom quepodem fer, quelcom que ja sestà fent: podem contraatacar.
Tots aquells amb accés a aquests recursos - estudiants,bibliotecaris, científics
- teniu un privilegi. Podeu nodrir-vosdaquest banquet de coneixements mentre la
resta del món nésprivat. Teniu el deure de compartir-ho amb el món. Heu
decompartir claus daccés amb companys i emplenar sol·licituds dedescàrrega per
als amics.
Mentrestant, aquells que han estat exclosos no romanen quiets.Estan trescant
pels forats i saltant les tanques, alliberant lainformació retinguda per les
editorials i compartint-la amb elsamics.
Però tota aquesta acció té lloc dins lobscuritat, amagada sotaterra. És
anomenada robatori o pirateria, com si compartir lariquesa del coneixement fora
lequivalent moral de saquejar unvaixell i matar la seva tripulació. Però
compartir no és immoral- ans al contrari, és un imperatiu moral. Només aquells
encegatsper la cobdícia no permetrien fer una còpia a un amic.
Les grans corporacions, per descomptat, estan encegades per lacobdícia. Les
lleis sota les quals ells operen ho requereixen -els seus accionistes es
rebel·larien si fora menys que això. Iels polítics que han comprat els donen
suport, fent lleis queels donen el poder exclusiu per decidir qui pot fer
còpies.
No hi ha justícia en fer cas a lleis que no són justes. És elmoment dentrar
dins la llum i, dins lenorme tradició de ladesobediència civil, de declarar la
nostra oposició a aquestrobatori privat de cultura pública.
Nosaltres necessitem obtenir informació,independentment donestigui
emmagatzemada, fer les nostres còpies i compartir-lesamb el món. Nosaltres
necessitem obtenir material que estiguifora del copyright i afegir-lo a larxiu.
Nosaltres necessitemcomprar bases de dades secretes i posar-les a la Web.
Nosaltresnecessitem baixar revistes científiques i pujar-les a
xarxesdintercanvi darxius. Nosaltres hem de lluitar a favor delMoviment per
lAccés Lliure.
Amb suficients persones com nosaltres arreu del món, no nomésenviarem un ferm
missatge contra la privatització del saber -sinó que la convertirem en cosa del
passat.
Thi apuntes?
Aaron Swartz
Juliol 2008, Eremo, Itàlia